■ benaurança

Partició sil·làbica: ben_au_ran_ça
Etimologia: de benaurat
    femení
  1. Felicitat.
  2. Bíblia i religió Estat feliç de la persona que té Déu com a motiu principal.
  3. cristianisme Cadascuna de les declaracions fetes per Jesucrist al sermó de la muntanya que comencen amb el mot ‘benaurats’.