benefactoria

Partició sil·làbica: be_ne_fac_to_ri_a
Etimologia: de benefactor
femení història del dret Relació personal per la qual un individu i la seva família amb tots llurs béns s’acollien a la protecció d’un poderós (gran propietari, personatge influent, etc.) en canvi de la prestació d’uns serveis o del pagament d’un cens periòdic.