■ beneficència

Partició sil·làbica: be_ne_fi_cèn_ci_a
Etimologia: del ll. beneficientia, íd. 1a font: 1803, DEst.
femení Acció d’ajuda directa, permanent o transitòria, especialment material, als qui no disposen de mitjans suficients per a cobrir necessitats intel·lectuals o materials bàsiques.