■ benèvol
| | benèvola

Etimologia: del ll. benevolus, -a, -um, íd. 1a font: 1803, DEst.
    adjectiu
  1. Que és indulgent, que es presta a alguna cosa, per bona voluntat envers algú. Auditori benèvol. Mostrar-se benèvol.
  2. Que és signe de benevolència.