■ benevolència

Partició sil·làbica: be_ne_vo_lèn_ci_a
Etimologia: del ll. benevolentia, íd. 1a font: 1653, DTo.
femení Qualitat de benèvol (especialment d’un superior envers un inferior). Un judici ple de benevolència. Guanyar-se la benevolència dels examinadors.