■ bessó2
| | bessona

Homòfon: bassó
Etimologia: d’origen incert, probablement preromà, potser d’una base preindoeuropea o també indoeuropea *bekione o bektione que inclouria la idea de ‘doble’ o ‘parella’ 1a font: 1184
  1. adjectiu i masculí i femení biologia Cadascun dels dos individus o més nascuts en un mateix part.
  2. adjectiu botànica Dit de dos fruits que han nascut enganxats. Ametlles bessones.
  3. adjectiu Dit de dues peces, dos òrgans, etc., iguals i igualment disposats en un aparell, etc. Músculs bessons. Rodes bessones.
  4. femení Fillola d’una fita.
  5. femení automòbil, automobilisme Peça que articula el bastidor i una ballesta de suspensió d’un vehicle.
  6. masculí plural
    1. astrologia Tercer signe del zodíac.
    2. [en majúscula] astrologia Tercera zona del zodíac que recorre el Sol a l’última part de la primavera.
    3. [en majúscula] astronomia Constel·lació zodiacal situada a l’oest del Càncer i a l’est del Taure.
  7. arbre bessó Dit de l’arbre la soca del qual es bifurca, trifurca, etc., arran de terra.



    8. Vegeu també:
    bessó1