■ bèstia

Partició sil·làbica: bès_ti_a
Etimologia: del ll. bēstia; en cat. antic prengué també la forma bístia (1271) 1a font: 1242
  1. femení Animal irracional, principalment quadrúpede, especialment de càrrega.
    1. femení o masculí Persona rude, intractable, brutal, incontinent, que hom pot assimilar a una bèstia.
    2. bèstia bruta Persona brutal.
    3. morta la bèstia, mort el verí Morta la cuca, mort el verí.
    4. una (o un) mala bèstia Una persona dolenta, maligna.
  3. femení Part animal de l’home. Tots portem una bèstia dintre.
  4. adjectiu Nici, estult.
  5. bèstia negra Allò que és o hom considera causa de mals i objecte d’odi. El liberalisme era la bèstia negra dels integristes.