■ beutat

Partició sil·làbica: beu_tat
Etimologia: de l’oc. beutat, usat en cat. ant. i actualment molt literari, del ll. vg. *bellitas, -ātis ‘bellesa’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Bellesa.
  2. Dona bella.