■ bicorne

Etimologia: del ll. bicorne, íd.
  1. adjectiu Que presenta dos corns o puntes.
  2. femení botànica
    1. plural Ordre de dicotiledònies simpètales de flors hermafrodites tetràmeres o pentàmeres i actinomorfes.
    2. singular Planta de l’ordre de les bicornes.