■ biela

Partició sil·làbica: bi_e_la
Etimologia: del fr. bielle, íd., provinent del cast. dialectal biela (bielda) ‘forca de ventar’, de beldar ‘ventar’, der. del ll. ventilare, a través d’un ant. bedlar
    femení
  1. tecnologia Peça rígida, generalment metàl·lica i d’una gran resistència, que en molts mecanismes i molts dispositius transmet el moviment d’un òrgan a un altre òrgan.
  2. construcció En les armadures de ferro, cadascuna de les barres aproximadament perpendiculars als cavalls i que uneixen aquests amb el tirant.