■ bifacial

Partició sil·làbica: bi_fa_ci_al
Etimologia: de bi- i facial
    adjectiu
  1. Que té dues cares (especialment cares humanes) l’una oposada a l’altra.
  2. Que té dues superfícies o cares, com la majoria de les fulles.
  3. prehistòria Dit de l’instrument de pedra tallat o treballat per ambdues cares, anomenat bifaç.