■ bifurcació

Partició sil·làbica: bi_fur_ca_ci_ó
Etimologia: de bifurcar-se
    femení
    1. Divisió d’alguna cosa en dues branques.
    2. Indret on es bifurca una via, un corrent d’aigua, un conducte, etc. Estació de bifurcació.
  2. genealogia Diferenciació entre els parents del mateix grau de la línia paterna i materna.
  3. informàtica
    1. Operació de bifurcar.
    2. Instrucció que permet de fer una bifurcació.
  4. matemàtiques En el context de les equacions no lineals, situació en què, per a algun valor crític d’un paràmetre λ que hi figura, canvia el nombre o l’estructura de les solucions.