■ bigueta

Etimologia: de biga1
    femení construcció
  1. Biga petita, metàl·lica o de formigó, especialment la que, en un sostre amb revoltons, els sosté.
  2. Cadascuna de les peces ceràmiques que, disposades l’una després de l’altra, formen una filera que, amb d’altres, constituïdes de la mateixa manera i disposades al costat, formen un sostre sense revoltons.