■ binaural

Partició sil·làbica: bi_nau_ral
Etimologia: cultisme format sobre la base llatina de bini ‘doble’ i auris ‘orella’
    adjectiu
  1. Que té dues orelles.
  2. Que requereix l’ús de totes dues orelles.
  3. acústica Dit de l’audició de sons mitjançant ambdues orelles, referit tant a l’excitació com a la sensació.