■ bioclínic
| | bioclínica

Partició sil·làbica: bi_o_clí_nic
Etimologia: de bio- i clínic
    medicina
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la bioclínica.
  2. masculí i femení Metge especialitzat en bioclínica.
  3. femení Especialitat mèdica que, sobretot mitjançant l’anàlisi clínica, té com a finalitat d’establir l’estat general del pacient i diagnosticar les malalties que puguin afectar-lo.