■ bipolar

Etimologia: de bi- i polar
    adjectiu
  1. Que té dos pols.
  2. electrotècnia
    1. Dit del commutador, l’interruptor, etc., que actua sobre dos pols o dues fases de corrent.
    2. Dit de les màquines dinamoelèctriques que disposen de dos pols en llur circuit.
  3. geometria Dit de les coordenades d’un punt d’un pla definides en donar les seves distàncies a dos punts fixos anomenats pols.