■ bita

Homòfon: vita
Etimologia: del fr. bitte, íd. i aquest de l’escandinau ant. biti ‘travesser en la nau’
    femení marina, marítim
  1. Cilindre de ferro o d’acer que, subjecte a la coberta d’un vaixell, serveix per a amarrar-hi un cap, una cadena o un cable, o per a ajudar a amollar-los més lentament.
  2. Cadascuna de les peces damunt les quals gira l’eix del molinet.