bivalent

Etimologia: de bi- i valent, gerundi de valer1
  1. adjectiu química Dit de l’element químic i del radical que té una valència o un estat d’oxidació igual a dos.
  2. adjectiu lògica Que en cada proposició considera la possibilitat d’un dels dos valors “veritat” o “falsedat”.
  3. masculí genètica Configuració de l’aparellament cromosòmic en el decurs de la primera divisió meiòtica de dos cromosomes totalment o parcialment homòlegs.