biwa

Etimologia: del japonès
masculí música Instrument de cordes pinçades japonès de la família dels llaüts, constituït per una caixa de ressonància en forma de pera i de fons bombat, amb dues obertures acústiques en forma de mitja lluna, amb el mànec curt i integrat a la caixa, amb de tres a sis cordes, que es toca generalment amb un plectre, recolzant-lo en posició vertical sobre la falda.