■ blader
| | bladera

Etimologia: de blat 1a font: 1308
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent al blat. Molí blader.
    2. Bo per a conrear-hi blat, que hom hi conrea blat. Terra bladera. Camps bladers.
  2. masculí i femení Persona que comercia amb blat.
  3. femení plural agricultura Barres de fusta paral·leles en nombre de quatre proveïdes de clavilles amb cordills que, lligades damunt el bast, serveixen per a traginar garbes, palla o herba.