■ blau2 | blava

Partició sil·làbica: blau
Etimologia: v. blau1
    adjectiu
  1. Del color del cel sense núvols o d’un color consemblant. Ulls blaus. Mar blava.
  2. figuradament
    1. Astorat, esbalaït. Quedar blau. Deixar blau algú.
    2. aquesta sí que és blava! Això sí que és greu!
    3. fer-la blava Fer-la grossa, fer-la com un cove.


    3. Vegeu també:
    blau1