■ bocinada

Etimologia: de bocí 1a font: 1575, DPou.
    femení
    1. Porció d’aliment que cap a la boca, bocada.
    2. menjar en quatre bocinades (una cosa) Menjar-se-la de pressa.
  2. Aliments que hom pren entre l’esmorzar i el dinar.
  3. dialectal Cop donat amb la mà a la boca.