■ bofegar

Homòfon: bufegar
Etimologia: de bòfega
    verb
  1. transitiu Cremar superficialment fent sortir bòfegues.
    1. intransitiu Embutllofar-se.
    2. pronominal Es va cremar la mà i se li va bofegar.
    3. intransitiu Formar bòfegues el pa quan es cou.
    1. intransitiu Formar bòfegues l’emblanquinat, la capa de revestiment d’alguna cosa. Aquesta paret bofega molt.
    2. pronominal Aquesta pintura s’ha bofegat.