boicot

Accessory
Partició sil·làbica: boi_cot
Etimologia: de l’angl. to boycott ‘boicotejar’ (1880), del cognom de Ch. Cunningham Boycott, intendent britànic a Irlanda, que per la seva duresa fou ‘boicotejat’ pels arrendataris 1a font: 1911
Body
masculí dret internacional i sociologia Interdicció de relacions amb alguna determinada persona o entitat amb el propòsit de coaccionar o de punir.