boig
| | boja

Accessory
Partició sil·làbica: boig
Etimologia: d’origen incert, probablement d’un preromà *baudius, amb afinitats germàniques i cèltiques 1a font: 1696, DLac.
Body
    1. adjectiu i masculí i femení Que ha perdut la raó, que pateix una malaltia mental. Una casa de boigs. S’ha tornat boig.
    2. adjectiu hiperbòlicament Estar boig de satisfacció. Estar boig per una dona.
    3. tenir una arrel de boig Mostrar indicis de bogeria.
    4. val més boig conegut que savi per conèixer Refrany que significa que una persona tinguda per assenyada pot donar sorpreses desagradables si hom no la té prou coneguda.
    1. adjectiu per analogia Desenraonat, excessiu, fora de mida. Sentir una afecció boja per la música. Tenir una sort boja.
    2. adjectiu per analogia Eixelebrat, esbojarrat. Fer el boig.
    3. adjectiu per analogia En certes contrades, totxo, babau, càndid.
    4. de boig locució adverbial Irreflexivament i barroerament, molt de pressa. Anar de boig. Treballa de boig i esguerra la feina.
  1. adjectiu magnetisme Dit del dispositiu d’orientació (agulla nàutica, brúixola, etc.) que oscil·la constantment sense assenyalar una direcció determinada.
  2. tecnologia
    1. adjectiu Dit d’una peça, una politja, una roda, etc., que gira independentment de l’arbre sobre el qual va muntada.
    2. adverbi La peça gira boja.