■ bomba2

Etimologia: d’origen onomatopeic, afí al ll. bombus ‘bonior, remoreig’, també onomatopeic 1a font: 1653, DTo.
    femení
    1. Nom de diferents objectes buits de forma esferoidal.
    2. Bufeta de goma inflada amb aire, amb gas d’enllumenat, etc.; globus.
    3. Fanal gros i rodó de paper.
    4. aeronàutica Baló o aeròstat.
  2. agricultura Varietat d’arròs de planta molt alta, de color verd clar i de tiges molt robustes.
  3. ferreteria Cadascun dels dos cilindres que contenen els mecanismes en els panys de serreta i que es prolonguen fora de la caixa.
  4. hidràulica Aparell destinat a provocar el moviment d’un fluid al llarg d’un conducte en un sentit determinat mitjançant una aportació d’energia mecànica, que és transformada en un augment d’altura de càrrega.
  5. música Segment de tub en forma de U que hom empalma en alguns instruments músics de metall, més endins o més enfora, per modificar-ne l’afinació.
  6. bomba calorimètrica termodinàmica Calorímetre de bomba.
  7. bomba de calor termotècnia Aparell que en funcionar provoca un flux d’energia des d’un focus fred a un focus calent mitjançant l’aportació del treball mecànic d’una bomba.
  8. bomba de cobalt terapèutica Equip instrumental destinat a la pràctica de la radioteràpia, emprat fonamentalment com a mitjà antineoplàstic directe i en menor proporció com a estímul terapèutic i antiinflamatori o funcional.
  9. bomba d’oxigen terapèutica Recipient de goma o de ferro que conté oxigen per a administrar-lo als qui pateixen d’insuficiència respiratòria.
  10. bomba iònica biologia i fisiologia Mecanisme enzímic que, amb despesa d’energia, tendeix a mantenir òptima la concentració d’ions a l’interior de la cèl·lula.



    11. Vegeu també:
    bomba1