■ bombó

Etimologia: d’origen expressiu en llenguatge infantil per reduplicació de l’adj. bo2, consolidat per l’influx del fr. bonbon, que té el mateix origen (cf. bobò) 1a font: s. XIX
    masculí
  1. pastisseria Dolç petit de xocolata, a vegades farcit de fruita seca o confitada, de fondant, de licors, de caramel, etc.
  2. agricultura Varietat d’arròs de planta força alta i de tiges gruixudes i fortes.