■ bonança

Etimologia: d’un ll. vg. *bonacia, alteració de malăcĭa, íd., (del gr. malakía ‘fluixedat’), per influx de bonus en interpretar malacia com un der. de malus 1a font: s. XIV, Jaume I
    femení
  1. Estat tranquil de la mar. S’assossegà la mar i feu bonança.
  2. Temps bo, de temperatura suau, serè i tranquil.
  3. Prosperitat econòmica. Després de la crisi, enguany ha estat un any de bonança.