■ bonsai

Partició sil·làbica: bon_sai
Etimologia: del jap. bon ‘pot, gerro’ i sai ‘arbre’
    masculí jardineria
  1. Tècnica i art de cultiu d’arbres nans en una safata amb la mínima quantitat de sòl necessària per a subjectar-los i poder-los alimentar i amb el tronc i les branques tan poc voluminosos com sigui possible.
  2. Arbre cultivat per la tècnica bonsai.