■ bòrax

Etimologia: del b. ll. borax, llatinització de l’àr. bauráq o búraq, i aquest, del persa búrah ‘nitre’; en cat. ant. existí borraix, forma enregistrada fins al s. XIX 1a font: 1252
masculí química inorgànica i mineralogia Tetraborat sòdic decahidratat, sòlid de llustre vitri que es presenta en forma de mineral monoclínic holoèdric.