■ borbolleig

Partició sil·làbica: bor_bo_lleig
Etimologia: de borbollejar 1a font: 1877, Verdaguer
    masculí
  1. Agitació produïda a la superfície d’un líquid com quan bull.
  2. Soroll que l’acompanya.
  3. borbolleig ressonant nucleònica En un reactor nuclear moderat per aigua, règim oscil·latori de la potència causat per la vaporització oscil·latòria incontrolada de l’aigua.