■ bord2
| | borda

Etimologia: del ll. vg. bŭrdus ‘mul, híbrid de cavall i somera’, i aquest, possiblement de procedència cèltica 1a font: 1204
  1. adjectiu i masculí i femení Bastard, nascut d’un pare i d’una mare que no són casats.
  2. adjectiu i masculí i femení Nascut de pares desconeguts, expòsit.
  3. adjectiu Dit d’un arbre que no produeix fruit, silvestre, no empeltat.
  4. adjectiu per extensió i popularment Dit de les plantes, els bolets, etc., que s’assemblen a una altra espècie sense tenir-ne la mateixa natura o sense presentar les mateixes propietats interessants de comestibilitat, virtuts medicinals, etc.
  5. masculí construcció Cadascun dels ferros que sostenen la volada d’un balcó.
  6. adjectiu geologia Dit d’una pedra, d’una roca, etc., dolenta de treballar per massa dura o perquè s’esmicola amb facilitat.
  7. masculí mineralogia Terme genèric que designa tota varietat de diamant que no pot ésser aprofitat com a gemma i que és utilitzat industrialment.



    8. Vegeu també:
    bord1