■ born1

Etimologia: de bornar 1a font: s. XIV, Muntaner
    masculí
    1. història A l’edat mitjana, combat a cavall en camp clos entre cavallers.
    2. Plaça on tenien lloc els torneigs.
    3. fugir del born figuradament Defugir una baralla, una contesa.
  2. Bornada.



    3. Vegeu també:
    born2
    born3