■ born2

Etimologia: probablement d’un preromà bor-, borno- (bornio-) ‘buit de dins’ (v. borni)
    masculí
  1. Cilindre buit que envolta un objecte, disc amb un forat al mig per a passar-hi una corda, etc.
  2. indústria surera
    1. Dit de les pannes que comencen a formar-se a la soca d’una alzina surera.
    2. fer un born En pelar un suro, treure en una sola peça, en lloc de dues, el suro que envolta l’arbre.



    3. Vegeu també:
    born1
    born3