■ botaló

Etimologia: del cast. ant. (i també port.) botaló, avui botalón, compost de la frase bota a ló ‘tira cap a sobrevent’ (v. botar1)
    masculí
  1. marina, marítim
    1. Perxa rodona o pal que serveix, respectivament, per a aguantar les ales o per a donar el floc o el petit floc en els vaixells de vela.
    2. Cadascuna de les perxes que neixen a la coberta o al costat del buc d’un vaixell de guerra, que serveixen per a amarrar-hi embarcacions menors.
    3. En les barques de bou, cadascuna de les dues perxes horitzontals i perpendiculars a l’eslora que sortien de l’orla i servien per a aguantar i mantenir separats els extrems de les cames de l’art quan hom no pescava amb parella i amb portes.
  2. aeronàutica Estructura longitudinal formada per una biga o dues que surten enfora del buc d’algunes aeronaus i que és el suport dels empenatges.