■ botir

Homòfon: botí
Etimologia: de bot1 1a font: s. XIX
    verb
  1. intransitiu Fer bot alguna cosa a algú, especialment causant la tibantor de la pell, de l’embolcall. La panxa li botia.
  2. pronominal Embotir-se.
  3. pronominal Enutjar-se. Va sortit tot botit de la reunió.