■ botxí

Etimologia: del fr. dial. botchî, variant ant. de boucher ‘carnisser, home cruel’ 1a font: 1405
    masculí
    1. El qui executa les penes de mort i altres penes corporals.
    2. figuradament Persona que castiga sense pietat, que tortura, que turmenta, que fa sofrir, algú.
    3. joc del botxí jocs d’entreteniment Joc popular infantil, anomenat també joc de l’osset o taba, jugat amb un os (astràgal) de be o de porc emprat com a dau, les distintes posicions de caiguda del qual determinen el rei i el botxí, el qual executa els càstigs ordenats pel primer.
  2. ornitologia Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels lànids (Lanius excubitor), de cap i dors grisos i de bec fi, llarg i lleugerament ganxut, que abans de menjar-se les preses sol clavar-les en branques trencades o en arbusts espinosos.