botzina

Accessory
Etimologia: del ll. bucĭna ‘corn que tocaven pastors i caçadors’ 1a font: s. XIII, Desclot
Body
    femení
    1. Instrument de vent que consisteix en una banya, un tub corbat, etc., i produeix un so semblant al de la trompa, que serveix normalment per a fer senyals. Transmeteren l’alarma mitjançant una botzina. Les botzines dels automòbils antics.
    2. Tub en forma de con, que, acostat a la boca, permet de projectar la veu en una determinada direcció i que aquesta arribi més lluny que no ho faria sense el dit aparell.
  1. automòbil, automobilisme Avisador acústic basat en la transformació d’energia elèctrica o mecànica en energia sonora i en la seva amplificació en un tub de forma cònica que serveix d’acoblament entre una placa vibrant d’entrada i l’aire exterior de sortida.
  2. electroacústica Tub de secció variable, amb superfícies terminals d’àrees diferents, destinat a acoblar correctament una membrana vibrant de superfície petita a l’aire ambient.
  3. música Trompeta medieval recta, molt llarga i estreta, amb un pavelló força gros.
  4. zoologia Mol·lusc gastròpode marí de la subclasse dels prosobranquis (Triton nodiferus), molt gros, de conquilla cònica, de colors clars, amb espires regulars.