■ bracteat
| | bracteada

Partició sil·làbica: brac_te_at
Etimologia: de bràctea
  1. adjectiu botànica Que té una bràctea o bràctees.
  2. femení numismàtica Moneda batuda damunt d’un full metàl·lic molt prim amb un únic encuny que bat, per tant, una sola cara, on el dibuix apareix en relleu.