■ brancar

Etimologia: de branca 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. intransitiu Treure branques un arbre.
  2. transitiu Deixar (en un arbre) les branques convenients.
  3. transitiu informàtica Seleccionar una de les alternatives que defineixen un brancament.
  4. transitiu tecnologia Ramificar (especialment una conducció d’aigua) mitjançant tubs empalmats al principal.