■ brànquia

Partició sil·làbica: bràn_qui_a
Etimologia: del ll. branchia, i aquest, del gr. brágkhia, pl. de brágkhion, íd. 1a font: 1868
femení anatomia animal Cadascun dels elements, en forma de làmina, de filament, etc., que constitueixen l’òrgan respiratori dels metazous aquàtics o de respiració aquàtica, especialment d’aquells als quals llur revestiment cutani no permet la respiració cutània.