■ brau
| | brava

Partició sil·làbica: brau
Etimologia: d’origen incert, podria ser el resultat d’una alteració del ll. barbărus ‘bàrbar, ferotge’ en *barbrus, *babrus, *brabus 1a font: c. 1160
  1. adjectiu Valent davant el perill, en la lluita.
  2. adjectiu
    1. Excel·lent. Un brau company.
    2. Que excel·leix en el seu gènere (generalment en mal sentit). Un brau estafador.
  3. adjectiu
    1. Fer, salvatge (aplicat a un animal).
    2. figuradament Mar molt brava.
    1. adjectiu Dit del bou no castrat.
    2. masculí Bou no castrat i de més d’un any.
  5. costa brava geomorfologia Costa de penyalars sense platja.