■ brigadier
| | brigadiera

Partició sil·làbica: bri_ga_di_er
Etimologia: del fr. brigadier, der. de brigade, de l’it. brigata
    masculí i femení
  1. història militar
    1. Militar de l’arma de cavalleria de l’exèrcit francès (segle XVIII) amb una graduació corresponent a la de caporal en les altres armes.
    2. En la marina de guerra espanyola, grau equivalent al de comodor en les marines anglosaxones.
  2. organització militar General de brigada.