■ brillar1

Etimologia: de l’it. brillare ‘vibrar, esplendir’, d’origen expressiu, relacionat amb brellar i brillar2 1a font: 1653
    verb intransitiu
  1. Escampar una llum viva i trèmula, pròpia o reflectida. El sol brillava aquell dia. Els miralls brillen.
  2. figuradament Excel·lir. Brillar algú, pel seu talent, per la seva habilitat.
  3. brillar (algú) per la seva absència No ésser present on la seva absència ha d’ésser notada.



    4. Vegeu també:
    brillar2