brioix

Accessory
Partició sil·làbica: bri_oix
Etimologia: del fr. brioche, íd., der. de brier, forma dialectal normanda de broyer ‘pastar, fènyer amb la brie (mena de corró)’, de la mateixa etimologia que el cat. bregar 1a font: s. XX
Body
masculí pastisseria Pastís lleuger, elaborat amb farina sobre la qual ha actuat el llevat de la panificació, mantega i ous.