briu

Partició sil·làbica: briu
Etimologia: del cèlt. *brigos, íd.; mot ant. conservat en rossellonès i, en l’ús vulgar general, en la forma alterada brillo 1a font: s. XIII
    masculí
  1. Energia, força de coratge. No perdis el briu.
  2. briu! Exclamació usada per a indicar rapidesa en l’acció. Apa, briu!