■ broc

Etimologia: del ll. vg. brŏccus, brŏcca ‘que té les dents prominents’ 1a font: 1284
    masculí
    1. Part d’un recipient (gerro, càntir, porró, etc.) en forma de bec o de canó per on és abocada l’aigua, el vi, etc.
    2. Bec d’un llum. El broc d’una llàntia.
    3. abocar (alguna cosa) pel broc gros figuradament i col·loquialment Dir-la sense embuts, tal com raja.
    4. anar-se’n com el broc d’un càntir Tenir diarrea continuada.
  2. Trosset de branca tallada, seca i sense fulles.
    1. Cosa de poca importància, insignificant.
    2. plural Romanços, excuses, raons capcioses. No estar per brocs.