■ brollador

Etimologia: de brollar2 1a font: c. 1460
    masculí
  1. Indret on l’aigua surt de la terra, especialment formant broll.
  2. En els jardins i els parcs, lloc on hom fa arribar aigua a pressió i, en sortir, forma un broll o una columna en direcció vertical o obliqua, sortidor.