■ broquet

Etimologia: de broc
    masculí
  1. Part de les pipes de fumar que és en contacte amb la boca del fumador.
    1. Canonet d’ambre, de canya, de fusta, etc., en un cap del qual hom endolla la punta del cigar o del cigarret per fumar-se’ls sense que toquin als llavis.
    2. per extensió Extrem d’un tub, d’un canó, etc., al qual hom pot endollar un tub flexible (de goma, de plàstic), etc.
  3. música Peça adaptada als instruments de vent per on és impel·lit l’aire.
  4. tecnologia Part o peça extrema del bec d’un bufador, on es forma la flama.