■ broqueta

Etimologia: de broc 1a font: 1442
    femení
  1. gastronomia
    1. Mena d’agulla grossa, de metall o de fusta, amb la qual hom enfila trossos de carns diverses, que posteriorment són rostits o fets a la brasa.
    2. per extensió Combinació culinària preparada utilitzant broquetes.
  2. música Pal de tocar el tamborí.